Som un sindicat de resistència

Des de fa anys, en l’àmbit de les universitats públiques catalanes, la CGT hem estat denunciant aquest procés de deriva neoliberal i hem intentat promoure espais col·lectius on els i les treballadores de la Universitat, junt amb l’estudiantat, poguéssim debatre alternatives. Ho vam fer en l’època de la imposició del Pla Bolonya i posteriorment en les resistències contra les retallades de l’any 2011 en endavant. Per tant, denunciarem sense embuts les corrupteles a la UdL, sense importar-nos si assenyalem l’Equip de Govern de torn. No s’hi val reduir el cànon d’activitats privades, com ara els mestratges propis, mentre es retalla el finançament de laboratoris, biblioteques i, especialment, reduint plantilles i precaritzant les condicions laborals. Defensem activament que la Universitat som les persones que dia a dia la fem funcionar amb el nostre treball i que, precisament, fem la nostra feina conscients de la seva funció social. Tot això implica plantar cara al capitalisme, al patriarcat i, en general, a la retallada de drets i llibertats.

Som conscients que la situació de la UdL s’explica, en gran mesura, per la situació que travessa la nostra societat, l’enduriment de les polítiques repressives de l’Estat i l’extensió d’un programa econòmic liberal. La descapitalització patida per la nostra Universitat, de la mà de les retallades pressupostàries i de les privatitzacions, n’hipoteca greument el seu funcionament, desvaloritza la docència i dificulta la recerca. Tot plegat reverteix en una nova cultura de la competitivitat, promoguda conscientment amb una clara apologia dels rànquings per sobre de consolidar el treball en equip. Les carreres acadèmiques que es deriven d’aquesta concepció penalitzen especialment les dones, fent de la Universitat un espai on es reprodueixen també dinàmiques patriarcals.

Plantegem mesures i accions concretes per revertir les privatitzacions i la precarietat

  • Defensem activament la transparència en la gestió dels recursos, una transparència que ha de donar peu a restringir les activitats privades en favor d’allò públic.
  • Defensem els espais de trobada, de negociació i de debat. Creiem que els comitès d’empresa han de ser actius en promoure la participació, ferms en la defensa dels interessos dels i les treballadores, i respectuosos de totes aquelles dinàmiques assembleàries i horitzontals que es puguin generar.
  • També defensem l’acció directa i la confrontació col·lectiva com a eina per fer respectar els interessos i drets de la majoria. Ho farem sempre rebutjant els acomiadaments massius de professorat i ho hem fet els darrers temps exigint l’aplicació immediata de l’EPIF (Estatut del Personal Investigador en Formació) i recolzant els i les investigadores predoctorals. Ens hem implicat activament en la lluita per la implantació de l’EPIF dins la UdL.
  • Defensem activament l’estabilització dels i les treballadores de la UdL. Ho hem fet en el PAS quan hem demanat la seva estabilització, ho fem en la lluita per a erradicar les contractacions interines. I ho hem fet, i ho seguirem fent, exigint una regularització definitiva del professorat associat, veritable mà d’obra barata incrementada en temps de crisi. Per a fer-ho, ens cal recuperar un model clar de plantilla teòrica, tant pel PAS com pel PDI.
  • En definitiva, plantegem que no es pot compensar la precarietat de pressupostos de la UdL amb l’explotació del PAS i del PDI.