Un compromís tossut: revertir la precarietat

Entre el PDI hi ha moltes realitats laborals, algunes més precàries que d’altres. A la CGT tenim molt clar que, per sobre de l’elevada fragmentació dels tipus de contractes i situacions, la precarietat del PDI ens afecta a totes i a tots, independentment de la nostra situació particular. Considerem necessari avançar cap una supressió de les diferències entre el PDI i cap a una única situació laboral. Mentre això no sigui possible, mantindrem el nostre compromís constant i reiterat en la lluita per revertir, fins fer-la desaparèixer, la precarietat dins del PDI de la UdL i, en general, del món de la recerca i la docència.

Les mesures que proposem les expliquem detalladament al nostre programa. Algunes les hem treballat conjuntament amb treballadors i treballadores que pertanyen a diferents col·lectius del PDI afectat. Presentem els aspectes concrets ordenats temàticament.

L’estabilització del PDI

Tot i l’existència d’un període d’estabilització del PDI a través dels processos d’acreditació, cal assegurar la consolidació i l’estabilització de les places del professorat d’acord amb un període de temps raonable. Actualment la mitjana d’accés a l’inici de la via d’estabilització acadèmica està al voltant dels 40 anys a les universitats catalanes. No ens importa si a aquest període se l’anomena amb la vella terminologia de “ajudanties” o de “lectorats”, però entenem que en qualsevol cas ha d’existir l’accés assegurat d’una plaça estable si les condicions estructurals de cada departament ho demostren i evitar els models de “carrera acadèmica” que perpetuen la incertesa i impedeixen, fins i tot en edats avançades, la definició de projectes de vida personal. Les polítiques sostingudes de retallades a través del model de la taxa de reposició del professorat són polítiques absolutament perverses pel sosteniment de la universitat pública i les seves plantilles en aquest sentit. Davant de les continuades situacions de precarietat laboral i provisionalitat estructural és imprescindible un pla d’estabilització del PDI a la UdL que determini i fixi un model clar.

Personal investigador en formació

  • Aplicació immediata i amb retroactivitat de la pròrroga al quart any de l’EPIF (RD 103/2019). Reincorporació del PIF acomiadat en l’incompliment de l’EPIF.
  • Aplicació immediata de les pròrrogues contractuals en motiu del confinament i l’estat d’alarma, independentment de l’any d’extinció del contracte, per un mínim de 3 mesos i fins a 6 mesos.
  • Pagament de les indemnitzacions a fi del contracte predoctoral (uns 3000€ al moment d’extinció del contracte), com pertocaria a qualsevol altre contracte en la modalitat d’obra o servei.
  • Cobrament dels triennis (segons conveni col·lectiu, uns 600€ anuals).
  • Gratuïtat de la matrícula de doctorat.
  • Obligatorietat a oferir finançament institucional suficient a les persones que es matriculen en un programa de doctorat. La quantia d’aquest finançament ha de ser equivalent a la que està recollida al nou Estatut del Personal Investigador en Formació (RD 103/2019) i ha d’estar vehiculada preferentment en forma de contracte.

Personal investigador postdoctoral

La proliferació de contractes de diverses categories relacionades amb l’obtenció de recursos per al desenvolupament de projectes amb finançament extern ha generat nombroses irregularitats o contractes postdoctorals de les pròpies universitats que haurien de basar-se en un enfocament de recerca científica, però que en realitat estan cobrint una forquilla de crèdits gran, d’acord amb les necessitats docents de la universitat. Aquestes categories intermitges generen uns models de contractació de curta durada i sovint econòmicament precàries, depenen excessivament dels recursos a curt termini i poden tenir una durada que va dels sis mesos als quatre anys segons cada convocatòria. Tenen doncs tres característiques: temporalitat, parcialitat i salaris baixos. A més, la poca oferta existent a nivell espanyol i català genera un grau de competència molt alt i tendeix a l’expulsió de persones científiques del propi sistema universitari. Reclamem mesures efectives de control de la docència, per tal d’evitar la sobrecàrrega docent al personal postdoctoral. Cal promoure l’equiparació salarial: mateix sou per les mateixes tasques docents. Demanem que es prioritzi la revisió de la retribució del personal postdoctoral del Capítol I per tal de reflectir la seva formació i les tasques docents i de recerca que duen a terme. Així mateix, demanem que es mantinguin els contractes postdoctorals propis de la UdL que l’equip de govern està extingint sempre i quant no es tracti d’un procés de consolidació d’aquestes places, i per tant no aboqui aquests postdocs a un retrocés en la seva carrera investigadora, abandonant-los de nou als precaris contractes d’associat.

Professorat associat

La UdL ha iniciat el curs 2020-21 amb una plantilla de Personal Docent i Investigador (PDI) formada per 1224 professors, 522 a temps complet i 702 a temps parcial (dedicació equivalent a 375 places TC). Entre el professorat a temps complet, hi ha 257 laborals i 265 funcionaris.

La manca d’obertura de places estables ha provocat que, la figura del professor/a associat/da, sigui el tipus de contractació més habitual quan es necessita professorat per a fer tasques docents. L’abús que s’ha dut a terme d’aquesta figura per raons econòmiques, des fa molts anys, ha portat a un increment gradual d’aquest professorat que actualment representa un 57% de la plantilla del PDI de la UdL. És evident la tasca estructural que realitzen aquests professors i professores que són imprescindibles en el desenvolupament de l’activitat docent i investigadora de la nostra Universitat. A més a més, per a una part d’aquestes persones contractades es tracta de la seva feina principal, atès que moltes d’elles estan fent carrera acadèmica.

En un termini breu, proposem eliminar la figura del professorat associat, i que les persones contractades amb aquesta modalitat  i que estiguin fent carrera acadèmica siguin estabilitzades mitjançant l’obertura de places de professorat lector o altres figures menys precàries a temps complet per als perfils docents i investigadors o noves figures que es defineixin en els canvis normatius imminents.

Aquesta estabilització és la línia principal que proposem i l’única solució a la precarietat d’aquest col·lectiu. Amb l’objectiu d’assolir aquesta estabilització i de combatre la precarietat del professorat associat, de cara al curs vinent, proposem les següents mesures d’aplicació immediata:

  • Garantir la continuïtat de totes les persones contractades sota la figura de professorat associat.
  • Pujar els contractes de categoria A2 a categoria A3, cap rebaixa dels actuals contractes de categoria A4, ja que aquest canvi comportaria una pujada de sou.

Professorat lector

Considerem que la contractació en el marc del “programa Serra Húnter” de la Generalitat de Catalunya, constitueix una ingerència en l’autonomia de les universitats en la mesura en que suposa establir directrius i un control centralitzat de les polítiques pròpies de la UdL. Aquesta ingerència repercuteix al fet que els departaments veuen limitada la seva capacitat de definir perfils que corresponguin a les seves necessitats docents.

Cal que hi hagi un increment marcat en la dotació de places del personal lector per a facilitar l’estabilització de PDI precari en ús “fraudulent“ d’altres figures contractuals (associats/ postdocs).

Professorat permanent

Defensem l’existència d’un cos únic de professorat permanent, recuperant reclamacions històriques a les nostres universitats, i enfront de la fragmentació i inducció a la competència entre estaments o entre variants contractuals.

En aquest sentit, creiem que seria necessari acabar amb la doble escala salarial, contractual i de condicions laborals que suposa l’existència de professorat permanent funcionari i de professorat permanent contractat, per a les mateixes tasques i responsabilitats, unificant les dues formes laborals en la categoria que ofereix les millors condicions, en aquest cas el cos de professorat titular d’universitat.

Agències de qualificació

L´AQU o l´ANECA, en tant que agències d’acreditació del professorat en vies d’estabilització, estan jugant un paper de filtre respecte a les possibilitats d’accés a contractes estables del professorat. D’aquesta manera, aquestes agències poden facilitar retallades de plantilla o de pressupostos, al no donar les acreditacions que es requeririen a les persones que han arribat a nivells viables en el desenvolupament acadèmic per a obtenir una plaça permanent, amb contractació indefinida. Per tant, front a les restriccions en l’adjudicació d’acreditacions i la implementació de criteris i barems cada cop més restrictius, exigim la revisió, l’ajustament dels barems i dels procediments d’acreditació. No és acceptable aquesta política actual i el seu paper de recolzament de les reduccions de les plantilles a la Universitat. Menys encara, tenint en compte que no s’incentiven accions ni espais de suport suficients per als investigadors i investigadores que comencen la seva carrera acadèmica i que econòmicament no poden autofinançar-se l’accés i participació a congressos, publicacions, estades de recerca, etc. La Universitat de Lleida ha d’apostar fermament per a defensar un model realista d’acreditació que contempli també el biaix de gènere.

Recuperació d’una plantilla teòrica

Resulta vital per a recuperar el sentit de qualitat i dignitat del treball universitari l’abolició dels models de plantilla flexible. La “flexibilitat” no és res més que un eufemisme que comporta dinàmiques de competència i individualisme, a nivell personal, però també entre departaments i facultats. També impossibilita qualsevol planificació, deixant l’assignació de places i de contractes a la discrecionalitat de les autoritats gestores a cada moment.

Per tant, un dels eixos d’actuació del nostre sindicat serà combatre un model de gestió de la plantilla flexible, enlloc d’estable, denunciant totes les irregularitats derivades del seu manteniment. Tot això amb l’objectiu de recuperar una plantilla teòrica, una relació de llocs de treball per a la nostra Universitat, en la qual es conjuguin tant les places de PDI com les de PAS.